Història

print pdf

 

El lloc de Bellvei, antigament, formava part del gran terme de Castellet. És documentat el 1037 en la concòrdia d'un plet de límits entre Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, i l'abat de Sant Cugat, on s'esmentava la torre que fou de Tedbert que dicunt Bellvizi i, també, el lloc de la Muga. La torre de Bellvei no fou mai un castell termenat, sinó una fortalesa menor del terme de Castellet. Les persones que la posseïen, però, amb el temps es van cognomenar Bellvei. Un d'ells, Arnau de Bellvei, era de l'ordre de l'Hospital i preceptor de la casa de Sant Valentí de les Cabanyes. El 1326 Guillem de Bellvei comprà  el castell de Lavit per nou anys i, com que els seus descendents es negaven a restituir-lo, hagués d'intervenir el rei Pere III per a obligar-los a la restitució. Per aquell temps (1556) el senyor Bernat Ferrer era baró de Castellet, Bellvei i quadres de la Muga. Aquestes mateixes possessions el 1620 eren de la baronessa Maria d'Aguilar. Al segle XVIII Castellet i Bellvei eren del compte de Santa Coloma, molt poderosos i amb extensos dominis.

 

La població i l'economia

Les primeres dades de població (bellveiencs) es remunten al fogatjament de vers 1370 quan s'esmenta que al lloc d'Eimeric de Bellvei hi havia 32 focs. La pesta del segle XIV reduí aquests focs, i el fogatjament de l'any 1553 només n'esmenta 17,5 dels quals, per cert, amb el cognom de Lluc, que donà  nom al torrent dit també dels Masets. El 178 es van censar un centenar d'habitants, que es triplicaren en poc menys de 70 anys. El creixement no es deturà  fins el 1860, any en qué la població total era de 903 h. La davallada demogràfica iniciada a la segona meitat del segle XIX fou un procés que subsistí­ un tí­mid augment paral·lel a la industrialització, sobretot procedent de municipis propers com el Vendrell, i a la immigració, principalment d'Andalusia. En 1975 s'assoliren 742 h; posteriorment, sobretot en la dècada del 1990, es manifestà  un major increment, de manera que es passà  de 877 h el 1981 a 978 h el 1991 i a 1.400 h el 2001. L'any 2011 s'han assolit 2.102 h.

Vinya de Bellvei

Les terres de conrreu, predominantment de secà, ocupen gran part del terme, i l'agricultura ha mantingut cert pes en l'economia. La vinya, que a  la primeria del segle XX era el conrreu predominant, ha retrocedit considerablement tot deixant lloc als cereals, que eren el conrreu majoritari al segle XVIII, i a la fruita. Actualment la vinya és seguida pels garrofers, els cereals, les oliveres, els ametllers i els fruiters. Al regadiu sobresurten les collites de melons, préssecs i enciams. Hi ha una cooperativa agrícola amb una caixa rural i un celler cooperatiu fundat l'any 1965. El molí d'oli és un desús, ja que l'entitat s'incorporà  a la cooperativa Ceolpe, amb seu a Llorenç del Pendès. Bellvei és la seu de l'associació agrí­cola dita Cevipe (Celler Vinícola del Penedès), creada el 1985, i de la Cooperativa Comarcal Fruitera del Baix Penedès (Fruicodes), fundada el 1970. La ramadería té una certa importància, sobretot la cria de bestiar oví i boví.

 

La indústria tradicional de les gorres de cop ha desaparegut pràcticament, però s'ha recuperat la tradició amb la creació d'una escola i la promoció d'aquest article en mostres i fires. Al terme s'han anat instal·lant diverses empreses.

Gorres de Cop

 

El poble de Bellvei

El poble de Bellvei (107 m d'altitud i 2102 h el 2011) és situat a la part plana, just a la partió del terme amb Castellet i la Gornal, a banda i banda de la N-340. 
Amb l'extinció dels dominis senyorials, el 1835, es creà  el municipi de Bellvei, del partit judicial del Vendrell. Peró la partició dels termes provocà  que les cases arrenglerades al llarg de la carretera que són més a llevant quedessin dins el municipi de Castellet i la Gornal. La línia divisòria entre ambdós termes no solament partia pobles i municipis, sinó també proví­ncies, partits judicials i comarques. Aquestes cases que resatren per al municipi de Castellet formen el barri de les Casetes de la Gornal.

Torre de Bellvei

 

La Torre de Bellvei, integrada dins l'edifici de Cal Roig, pot relacionar-se amb l'antiga fortificació de Bellvei, documentada per primer cop l'any 1037. Aquest enclau fortificat, enclavat dins les terres del castell de Castellet, va donar lloc al llinatge dels Bellvei, a partir del segle XII.

La Torre, cilí­ndrica, va ser molt restaurada i en part refeta l'any 1932. Està  arrebossada i pintada, i té un matacà i petites obertures distribuïdes irregularment.
Declarada Bé Cultural d'interès Nacional.

 

Altres indrets del terme

L'antic Mas de la Muga, al cim del turó d'aquest nom, és documentat ja al segle XI. El mas fou objecte d'una reconstrucció poc afortunada, aprofitant alguns materials de l'enderroc del mas primitiu. Abandonat posteriorment, l'artificiós castell ha envellit molt ràpidament a causa de clima i la incúria. Al lloc apareixen bocins de ceràmica ibèrica. No gaire llluny de la Muga, a la mateixa serra, en direcció a Calafell hi ha el vell Mas Canyí­s, prop del qual ha crescut la urbanització de la Baronia del Mar, que s'està també pels termes de Calafell i el Vendrell.

Castell de la Muga any 1.929

Castell de la Muga actualment