Història

El lloc de Bellvei, antigament, formava part del gran terme de Castellet. És documentat el 1037 en la concòrdia d’un plet de límits entre Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, i l’abat de Sant Cugat, on s’esmenta la torre que fou de Tedbert “que dicunt Bellvizi” i, també, el lloc de la Muga. La torre de Bellvei no fou mai un castell termenat, sinó una fortalesa menor del terme de Castellet. Les persones que la posseïen, però, amb el temps es van cognomenar Bellvei. Un d'ells, Arnau de Bellvei, era de l'ordre de l'Hospital i preceptor de la casa de Sant Valentí de les Cabanyes. El 1326 Guillem de Bellvei comprà  el castell de Lavit per nou anys i, com que els seus descendents es negaven a restituir-lo, hagués d'intervenir el rei Pere III per a obligar-los a la restitució. Per aquell temps (1556) el senyor Bernat Ferrer era baró de Castellet, Bellvei i quadres de la Muga. Aquestes mateixes possessions el 1620 eren de la baronessa Maria d'Aguilar. Al segle XVIII Castellet i Bellvei eren del compte de Santa Coloma, molt poderosos i amb extensos dominis.

 

 

 

La població i l'economia

 

Les primeres dades de població (bellveiencs) es remunten al fogatjament de vers 1370 quan s'esmenta que al lloc d'Eimeric de Bellvei hi havia 32 focs. La pesta del segle XIV reduí aquests focs, i el fogatjament de l'any 1553 només m'esmenta 17,5 dels quals, per cert, amb el cognom de Lluc, que donà  nom al torrent dit també dels Masets. El 178 es van censar un centenar d'habitants, que es triplicaren en poc menys de 70 anys. El creixement no es deturà  fins el 1860, any en qué la població total era de 903 h. La davallada demogràfica iniciada a la segona meitat del segle XIX fou un procés que subsistí­ un tí­mid augment paral·lel a la industrialització, sobretot procedent de municipis propers com el Vendrell, i a la immigració, principalment d'Andalusia. En 1975 s'assoliren 742 h; posteriorment, sobretot en la dècada del 1990, es manifestà  un major increment, de manera que es passà  de 877 h el 1981 a 978 h el 1991 i a 1.400 h el 2001. L'any 2011 s'han assolit 2.102 h i al 2015 ja són 2182h.

 

 

Vinya de Bellvei

 

Les terres de conrreu, predominantment de secà, ocupen gran part del terme, i l'agricultura ha mantingut cert pes en l'economia. La vinya, que a  la primeria del segle XX era el conrreu predominant, ha retrocedit considerablement tot deixant lloc als cereals, que eren el conrreu majoritari al segle XVIII, i a la fruita. Actualment la vinya és seguida pels garrofers, els cereals, les oliveres, els ametllers i els fruiters. Al regadiu sobresurten les collites de melons, préssecs i enciams. Hi ha una cooperativa agrícola amb una caixa rural i un celler cooperatiu fundat l'any 1965. El molí d'oli és un desús, ja que l'entitat s'incorporà  a la cooperativa Ceolpe, amb seu a Llorenç del Pendès. Bellvei és la seu de l'associació agrí­cola dita Cevipe (Celler Vinícola del Penedès), creada el 1985, i de la Cooperativa Comarcal Fruitera del Baix Penedès (Fruicodes), fundada el 1970. La ramadería té una certa importància, sobretot la cria de bestiar oví i boví.

 

 

 

La indústria tradicional de les gorres de cop ha desaparegut pràcticament, però s'ha recuperat la tradició amb la creació d'una escola i la promoció d'aquest article en mostres i fires. Al terme s'han anat instal·lant diverses empreses.

 

 

Gorres de Cop

 

 

 

El poble de Bellvei

 

El poble de Bellvei (107 m d'altitud i 2102 h el 2011) és situat a la part plana, just a la partió del terme amb Castellet i la Gornal, a banda i banda de la N-340. 
Torre de Bellvei

 

 

 

La Torre de Bellvei, integrada dins l'edifici de Cal Roig, pot relacionar-se amb l'antiga fortificació de Bellvei, documentada per primer cop l'any 1037. Aquest enclau fortificat, enclavat dins les terres del castell de Castellet, va donar lloc al llinatge dels Bellvei, a partir del segle XII.

 

La Torre, cilí­ndrica, va ser molt restaurada i en part refeta l'any 1932. Està  arrebossada i pintada, i té un matac i petites obertures distribuïdes irregularment.
Castell de la Muga any 1.929

 

 

Castell de la Muga actualment